Les patologies relacionades amb la tiroides són cada cop més freqüents i sobretot afecten al génere femení i avança amb l'edat.
És una patologia que té una simptomatologia molt diversa ja que 'lafectació al sistema orgànic és força amplia. Com que afecta a diferents nivells del nostre cos, sovint el pacient s'acaba confonent creient que el problema es troba en una zona concreta de l'organisme com poden ser; problemes digestius, problemes d’estat anímic, problemes de pes, o fins i tot problemes de circulació, quan en realitat la problemàtica és més global.
Avui en dia és una patologia que es diagnostica fàcilment mitjançant analítiques de sang per veure els nivells hormonals i on també es valoren els paràmetres d’anticossos de la tiroides.
La glàndula tiroides
La glàndula tiroides s'ubica a la part frontal del coll per sobre la clavicula adoptant una forma com de papallona. És l’òrgan encarregat de controlar i regular les funcions fisiològiques de l’organisme conectant-se amb la hipòfisisi i l'hipotàlem conectant el sistema nerviós i endocrí. Això ho fa a través de les hormones tiroides T3 i T4 de les quals es composen per 3 i 4 àtoms de iode respectivament.
Les funcions fisiològiques que es desencadenen al nostre cos són moltes; entre elles de metabolitzar els greixos, la temperatura del nostre cos, la freqüència cardíaca, el sistema nerviós central, la digestió, afectant fins i tot l'estat anímic i el nivell d'energia entre moltes més. I per això és essencial aquest òrgan perquè poguem estar en equilibri en molts dels òrgans.
Hipotiroidisme o hipertiroidisme?
Quan la segregació hormonal no és òptima és quan parlem de tiroiditis de Hashimoto (hipotiroidisme) o malaltia de Graves (hipertiroidisme):
HipotiroÏdisme o Tiroiditis de Hashimomto. La glàndula està hipoactiva reduint la tassa metabòlica consumint poca energia i retardant les activitats necessàries pel funcionament de l'organisme.
Hipertiroïdisme o Malaltia de Graves. La glàndula segrega massa hormona tiroides i es troba hiperactiva produint un augment de la tassa metabòlica i per tant consumint més energia de la necessària. En nivells elevats d’aquesta disfunció, es pot arribar a la mort per parada cardíaca.
Simptomatolgia:
El tractament farmacològic d’aquesta patologia es fa mitjançant la suplementació d’una pastilla que regula la producció de les hormones tiroidees.
Amb el temps es troba la dosi correcte però tot i que la secreció s’ajusti amb les pastilles la simptomatologia encara persisteix.
Què podem fer per millorar-ho?
La bona noticia per això, és que malgrat patir-la podem millorar la seva simptomatologia prenent en consideració el següent:
1. Alimentar-se acord amb la patologia. Molts aliments són claus ja que interfereixen en el seu funcionament.
ELIMINAR: aliments inflamatoris com el gluten i els làctics especialment de vaca. Evitar la soja pel seu contingut en isoflavones sempre que sigui superior a 30mg/dia
AUGMENTAR: aliments rics en greixos saludables; l’oli d’oliva, ghee, oli de coco verge, peix blau (millor de mida petita), ous (de categoria 0), fruits secs en especial les nous del Brasil pel seu contingut alt en seleni.
VIGILAR: amb aliments rics en iode (marisc, certs peixos i algues) més adients per a qui tingui hipotiroidisme. I aliments de la família de les crucíferes (col, col de Brusel·les, coliflor, rúcula, raves, bròquil, etc.) sempre que es mengin en cru i no estigui en balanç també poden afectar a l’absorció del iode per tant reduir-los per gent que té hipotiroidisme.
2. Crear un entorn on trobem tranquilitat, reduir l’estrés. L’estrés crònic és en la majoria dels casos és el precursor de la gran majoria de malalties, anomenades malalties silencioses. El que fa és activar un gen sovint no actiu fent apareixer la patologia. Les glàndules suprarenals dirigeixen l'estrès mitjançant l'hormona cortisol. Si es troba constantment elevat (estrès crònic) esgota les glàndules produint una mala comunicació entre l'enècfaèl i les glàndules secretores d'hormones reduint la funció tiroidea.
3. Evitar productes que tenen una composició amb disruptors endocrins: faltats, pesticides, flúor, mercuri (Hg), Cadmi (Cd), plom (Pb) s'adhereixen al sistema endocrí i l’alteren.
Som el que mengem però també ens determina el que pensem i sentim. Per tant escull saviament els aliments i pren consciència del teu estat controlant l'estrés.
BIBLIOGRAFIA
Cuenca N. Malalties tiroïdals. UOC.
Mahan L.K., Escott-Stump S., Raymond J. Krause. Dietoterapia. 13 ed. Barcelona. Elsevier; 2013.
Meglioli M. La Tiroides. Cómo prevenir y curar sus afecciones. Obelisco.
Organizació Mundial de la Salut. La organización del trabajo y el estrés; 2004.
Bourre J. Effects of Nutrients (in food) on the structure and function of the nervous system: update on dietary requirements for brain. Part 1: Micronutrients. The Journal of Nutrition, Health & Aging. 2006; 10 (5): 377-385
J.M. Bourre. Effects of Nutrients (in food) on the structure and function of the nervous system: update on dietary requirements for brain. Part 1: Micronutrients. The Journal of Nutrition, Health & Aging. 2006; 10 (5).
Kawichka A., Regulska-Ilow B. Metabolic disorders and nutritional status in autoimmune thyroid diseases. Postepy Hig Med Dosw. 2015: 69; 80-90
Martina S., Fallahi P., Antonelli A., Benvenga S. Enviromental Issues in Thyroid Diseases. Frontiers in Endocrinology. 2017; Vol. 8
Meisinger C., Ittermann T., Wallaschofski H., Heier M., Below H. [et al.]. Geographic variations in the frequency of thyroid disorders and thyroid peroxidase antibodies in persons withou forrmer thyroid disease within Germany. European Journal of Endocrinology. 2012: 167; 363-371.
Mizokamy T., Wu A., El-Kaissi S., Wall J. Stress and Thyroid Autoinmunity. Thyroid. 2004; 14 (12): 1047-1055
Sánchez A. Selenio y tiroides. Centro de Endocrinología. 2009; 18: 40-45.
Screening of Newborn for Congenital Hypothyroidism: Guidance for Developing Programmes. International Atomic Energy Agency. 2005.
Shomon M. Soy and the Thyroid: a look at the controversies. 2017; 1-6
Tir G. Selenio y tiroides. 2009; 18: 40-45.
Thomson CD. Interaction between selenium and iodine in thyroid status. Metal Ions in Biology and Medicine. 2004; 8: 552-554.
Vanderpum M. The epidemiology of thyroid disease. Department of Endocrinology. 2011; 99: 39-51.