Ahimsa, no-violència

El primer dels yamas que apareix en els yogasutres de Patanjali és #Ahimsa i és també un concepte present en l'hinduisme i el budisme, entre d’altres cultures i religions.

Com vam parlar en l'anterior article els yamas formen part de les vuit branques del ioga. Els yamas són un codi moral per tal d'establir les relacions adequades amb els altres, amb el món i també amb tu.

Ens centrarem en el significat d'Ahimsa, que és el contrari de himsa. Himsa és violència en sanskrit, Ahimsa per tant es traduiria com la no-violència, englobant el concepte de tolerància i el respecte a la vida.

Així que Patanjali ens fa reflexionar sobre la violència.

Què considerem violència? I on comença aquesta violència?

Aquesta comença sempre en un mateix i pot ser exercida per un mateix o per altres, instigada o permesa i l'origen pot ser cobdícia, odi o confusió, com també és provocada amb diferents nivells d'intensitat. Pot ser de qualsevol tipologia, física, de paraula o de pensament.

Ahimsa és una decisió conscient i ferma per a construir una base des de la que poder relacionar-se des de l'amor i el respecte amb total transparència.

Així doncs és interessant observar quins són els diàlegs interns, mentals, que estableixes amb tu mateixa, com et parles, com et tractes, com menges, com et cuides. Observar com parles als altres, com els tractes i com respons quan una situació et resulta incòmoda. Observar com reacciones a la violència del món.

Per tal d'allunyar el patiment és necessari cultivar ahimsa, ja que a través de la seva pràctica continuada i conscient desapareix l'enemic.

L'enemic no existeix, tots som el mateix. Tots tenim la capacitat de posar en pràcticar ahimsa. D'aquesta forma i quan aquest concepte s'integra és capaç de contagiar-se en l'entorn i així pots compartir-ho als que t’envolten.

Ahimsa durant la pràctica física

En la pràctica física de ioga ahimsa és un concepte també important, ja que sobre l'estoreta es reflecteix tot allò que portem a dins. Presta atenció als diàlegs mentals que sorgeixen durant una asana que et resulta complicada o simplement durant un equilibri quan no tens el dia. Observa què et dius quan tota una pràctica ha estat gaudida però una sola postura se t'ha resistit. Fixa't en com tractes el cos si treballes buscant el límit, tensant i forçant o el tractes amb cura. Observa els judicis i les comparacions. I quan això passi practica ahimsa, respira i cultiva l'amor cap a tu mateixa, cap a la resta de companys amb els quals comparteixes la sala i cap a la professora. Construeix la postura des de la calma, des del respecte, sense judici i sense esforç.

I continua practicant fora de l'estoreta aquest concepte, la tolerància i el respecte, de camí a un canvi per un món més just i més conscient. Iniciant sempre amb un petit primer pas, començant des de tu, des de la pròpia experiència.

Experimenta-ho, observa't i si vols comparteixa-ho.